Doncs sí, tal dia com avui fa dos anys que començava “oficialment” Marketing per tu, un projecte que es va iniciar com una idea llunyana després de moltes sobretaules en les que amics i coneguts m’expliquessin els seus negocis, les seves problemàtiques, i en les que donava opinions i possibles enfocaments als problemes, fins arribar a pensar que potser seria interessant transformar aquests consells en serveis de marketing reals.
Al llarg dels 9 mesos següents (gairebé com un embaràs) aquesta idea va anar prenent forma, sobretot des del moment en què vaig començar a desenvolupar el pla d’empresa, també hi va haver un període de “test” per veure si realment aquest projecte podia tenir sortides reals en el mercat.
Sempre he tingut clar que el marketing i la comunicació són quelcom necessari en qualsevol negoci, ja que sempre cal explicar que es fa, com es fa i quina és la diferència a uns públics concrets, i aquests elements conformen l’essència del marketing: objectius, estratègia, eines i accions.
Però els negocis petits sovint ni ho veuen com una necessitat ni com a quelcom assequible, per aquest motiu Marketing per tu va néixer una clara vocació per aproximar el marketing als negocis, i a les persones, trencar les barreres i mostrar tot el que es pot aconseguir amb uns objectius ben definits, una estratègia correcta i unes eines adequades, fent aquests conceptes entenedors i creant marketing i comunicació a mida per cada client.
Mkxtu actua com una modista, es prenen les mides, es crea un patró i es comença a fer una vestit a mida, amb les seves corresponents emproves, per obtenir com a resultat final una segona pell que s’adapta a la perfecció a cada client. D’aquí que en els elements corporatius com en el logotip, hi apareguin simbologies pròpies d’una modista i del que ara s’anomena “patchwork”.
Professionalment parlant, aquests dos anys, han estat els més intensos de la meva vida, sentir que tot depèn de tu fa que les satisfaccions per la feina ben feta siguin molt grans, però també hi ha el component “inestabilitat” en la vida d’una professional autònom, i això fa que hi hagi èpoques en les que gairebé no dono l’abast, i altres en les que pateixo una mica per veure com anirà el final de mes… L’equilibri és difícil d’assolir… Però com sempre dic i penso que s’hi pot fer? Doncs cap altra cosa que seguir lluitant i continuar endavant!
