Estem davant d’un canvi d’era?

Canvi d'era?
Canvi d’era?

Recordeu l’any passat per aquestes dates que es parlava d’una hipotètica fi del món pronosticada pels maies? Està clar que no va passar, però també sembla que, en realitat, aquella predicció dels antic maies feia referència a un canvi d’era, a l’inici d’una nova etapa per la humanitat, i no és que jo cregui en aquestes coses, però sincerament si analitzem una miqueta la situació actual sí que podem veure uns canvis molt importants en la nostra manera de viure i de treballar.

Des d’aquest blog ja he explicat a vegades que vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques, una llicenciatura que per cert em va encantar, però faig referència a aquest fet de la meva vida per poder explicar que de les 100 persones que ens vam graduar l’any 2000, pràcticament tothom va trobar al cap de poc temps una feina relacionada amb allò que havíem estudiat; la situació de les persones que acaben ara els seus estudis, crec que està bastant allunyada d’aquesta altra realitat que jo vaig viure, i que va passar fa tan sols 13 anys, tal i com estan les coses ara més aviat sembla propi d’un conte de fades.

L’estabilitat laboral és un altre factor que pot evidenciar aquest canvi d’era, ja que si ens remuntem encara més enllà en el temps, les persones que ara tenen 50 o 60 anys és possible que si encara tenen feina, sigui la mateixa que van trobar o iniciar al principi de la seva vida laboral, i tornant amb el meu exemple particular els que vam acabar els estudis al 2000 i vam trobar feines (havent passat prèviament per l’etapa de becaris), teníem unes perspectives d’estabilitat, evidentment calia passar un temps de prova, però hi havia moltes possibilitats que aquelles feines es convertissin en estables i fixes, i que permetessin construir una vida en base al que es guanyava treballant.

Actualment l’estabilitat crec que se l’ha de buscar cadascú, lluitant cada dia i cada més per poder tirar endavant, perquè la famosa “reforma laboral” ha “flexibilitzat” tant el mercat laboral que és molt fàcil que d’avui per demà a la feina et diguin que no cal que hi tornis, això també en el suposat cas que s’hagi pogut trobar una feina, i encara seria suposar més que aquesta feina sigui relacionada amb els estudis cursats.

I davant d’aquesta situació cada vegada hi ha més professionals autònoms, els anomenats “emprenedors”, que sembla ser que representem un percentatge molt important del teixit empresarial de l’estat; persones que intentem exercir la nostra professió pel nostre compte, oferint serveis del que sabem fer a altres persones o empreses, i intentant buscar clients per poder arribar a final de mes, i viure amb una certa dignitat.

Sembla ser que aquest és el model cap al que es tendeix: el de convertir-se en autònoms i lluitar constantment, cada minut, cada dia i cada mes, mirant la vida a curt plaç, perquè davant de tants canvis no saps que passarà ni tan sols d’aquí a mig any, amb molt poques avantatges fiscals, però això sí amb muntanyes d’il·lusió, d’entusiasme i de ganes perquè fas el que t’agrada i com t’agrada fer-ho.

Però el que està claríssim és que sí que la situació és radicalment diferent que la de fa tan sols 7 anys, l’estabilitat laboral per construir aquella vida s’ha evaporat, els que tenim la sort de treballar hem vist com els sous i per tant el poder adquisitiu han baixat més que considerablement, i per tant un cop s’han pagat les despeses bàsiques, ja no queda gaire res més, i això fa que no consumim, i si no ho fem la roda de l’economia es va parant a poc a poc, tot i que teòricament ja estem sortint de la crisi…

Però com sempre en aquesta vida ens haurem de fixar en les parts positives que té aquest “canvi d’era” que jo personalment crec que sí que estem vivint, i és que potser hem tornat a valorar més situacions i coses a les que abans no donàvem importància, i estem més sent més conscients de l’esforç que cal per viure, i com a colofó final potser haurem d’aguditzar molt més característiques com la “creativitat” per tal de donar la volta a les coses, i buscar solucions als problemes que sembla que no en tinguin, tal i com deia el gran Albert Einstein: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Author: Marta Costa Montmany

Visc la vida amb passió, sentiment i sensibilitat, sóc mama d'un petit que ha capgirat el meu món, m'he dedicat sempre al marketing i a la comunicació, i des de l'aparació de les noves tecnologies m'he especialitzat en el món del Social Media i del web 3.0.

Leave a Reply