Un quadre de comandament integral (QCI) és un eina de gestió que ajuda a la presa de decisions directives en proporcionar informació periòdica sobre el nivell d’acompliment dels objectius prèviament establerts mitjançant indicadors.
Esperem que tota aquesta sèrie de posts serveixen per veure que realment tots els departaments de l’empresa haurien d’estar enfocats a aconseguir uns objectius comuns, ja que si cada un va per separat l’empresa no tindrà una orientació real al client, si no sobre sí mateixa.
Tal i com s’ha explicat existeixen diferents tipologies de QCI depenent dels objectius i àmbit d’aplicació. Els QCI departamentals focalitzen en una part funcional de l’organització, el departament o unitat anàloga, i analitzen la seva activitat a través de les quatre àrees clau que s’utilitzen en el model genèric de QCI. En favor de la coherència organitzativa i estratègica els QCI departamentals han de partir d’uns mínims objectius estratègics corporatius
Segons el llibre dels propis inventors de l’eina, Robert Kaplan i David Norton, Cómo utilizar el CMI, després de l’èxit de la seva introducció a grans corporacions nord-americanes, se’n van adonar que el QCI tenia moltes més aplicacions de les que inicialment havien pensat. Avui en dia, s’estima que el 60% de les grans empreses del món anglo-saxó apliquen amb èxit aquest model de gestió empresarial, encara que també opinen que la meitat no ho fan correctament.