Supervivents

El meu nom és Marta, ja fa uns mesos que estic escrivint des d’aquest blog, i aquesta vegada m’agadaria fer un post en primera persona i parlar-vos de la meva experiència personal per tal de coneixen’s una miqueta millor.

Tinc 36 anys, estic casada i sóc mare d’un nen increïble (almenys per mi, ja se sap que les mares tendim a ser poc objectives) de gairebé 3 anyets; em defineixo com una persona molt comunicativa, ja que la comunicació és el que més m’agrada en totes les seves formes, també sóc expressiva, sensible, impulsiva i sobretot una apassionada de la vida, de les persones i de la meva professió.

Ja fa uns anyets vaig estudiar la llicenciatura de Publicitat i Relacions públiques, em va encantar, i des de llavors m’he dedicat plenament al món del marketing i de la comunicació; he estat més de 10 anys treballant en departaments de mk de diferents empreses de la comarca d’Osona, i m’he continuat formant fent un màster, un posgrau i diversos cursos, ja que aquest món requereix un reciclatge constant, doncs les coses canvien molt ràpid, i encara més amb l’entrada de les noves tecnologies.

Quan estudiava, o fins i tot fa uns 5 anys, no m’hagués imaginat mai que acabaria creant un projecte propi i treballant per mi mateixa; de fet la vida és així, sempre tendeix a ser d’una forma diferent a com et pensaves que seria, no creieu?

Des de petita he vist l’experiència del meu pare amb la seva empresa, ell es lleva cada dia a les 6 del matí, para una estoneta per esmorzar i dinar, i torna a casa a quars de nou del vespre, treballant dissabtes, diumenges i vacances; l’he vist patir molt amb totes les crisis econòmiques que hi ha hagut en els darrers 36 anys, i sobretot amb l’actual, i sempre havia pensat que jo preferia treballar per compte d’altres.

Però aquesta crisi que estem vivint en aquests moments no sé si es pot comparar amb cap de les anteriors viscudes durant els últims 30 anys, ho està transformant tot i també està canviant els paradigmes d’actuació de les persones i de les empreses; jo he arribat a la conclusió que tots a la nostra manera ens hem de convertir en “supervivents”, cal que busquem recursos a sota les pedres, si és necessari, per tal de poder tirar endavant i deixar enrera aquesta situació; i això és precisament el que estic fent jo en aquests moments, i encara que pugui semblar una bogeria, enmig d’aquest panorama econòmic i social he decidit crear un projecte propi: “Marketing per tu”, i utilitzar tots els meus recursos, i totes les coses que he anat aprenent des de la primera classe de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques, que em va fer tornar a casa amb aquella sensació d’emoció a la panxa per com m’havia agradat tot el que m’havien explicat, per continuar amb la meva professió, però ara com a autònoma, i així poder oferir la meva experiència, els meus coneixements, les meves aptituds i sobretot les meves ganes a totes les empreses o a les persones emprenedores que puguin requerir els meus serveis.

He de reconèixer que el dia que vaig firmar els papers per donar-me d’alta com autònoma, no les tenia totes, estava molt nerviosa i preocupada per com podrien anar les coses, i també perquè és una forma de treballar nova per mi que requereix moltes hores, esforç i sacrifici, i que jo personalment he de combinar amb les altres facetes de la meva vida, sobretot la de mare, i a vegades no és fàcil perquè quan obro el portàtil a casa el meu fillet em diu plorant que el tanqui i que no vol que estudiï més.

Però per acabar aquest post he de dir que tampoc m’hagués imaginat mai que les hores em passarien tan ràpid i que em sentiria tant bé, tan realitzada i tan satisfeta amb mateixa, treballant com a professional autònoma; no sé com serà aquest present i aquest futur tan incert i mogut que vivim, però sí que posaré tots els recursos que tinc a “Marketing per tu”.

Des d’aquí us animo també a comentar i a compartir la vostra experiència!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.