Per complir els seus objectius, la publicitat utilitza diversos recursos publicitaris que habitualment es basen en la utilització d’imatges, textos, sons… A través d’aquests recursos s’aconsegueix arribar als destinataris.
Alguns dels recursos més utilitzats en publicitat són:
- el llenguatge
- la utilització dels colors
- els recursos sonors
- els valors i els tòpics
- l’erotisme
El llenguatge
En la publicitat radiofònica el llenguatge és fonamental per poder comunicar el missatge; en canvi, en la comunicació gràfica i l’audiovisual és més prescindible, fins al punt que trobem anuncis publicitaris en què tot el pes del missatge el porta la imatge i només apareix un logo com a símbol de la marca. Per exemple, alguns dels anuncis que Nike ha fet amb futbolistes d’elit en què se’ls veu jugant a futbol i al final de l’anunci apareix el logo.
L’ús del llenguatge en els mitjans audiovisuals ha anat evolucionant. En els anuncis de la dècada de 1950 predominava una veu en off, normalment d’home, que argumentava els motius de la compra i oferia unes explicacions que avui trobaríem òbvies. Els textos també eren més explícits i literaris. De fet, al començament de segle, als primers cinemes hi havia la figura de l’explicador, que era una persona que anava explicant el que passava per si algú es perdia.
Actualment els textos són més econòmics i fins i tot inexistents en alguns anuncis. La publicitat és menys evident i deixa que l’espectador es creï el significat. Això és possible perquè les generacions nascudes a partir de la dècada de 1980 ja han crescut dins d’una cultura audiovisual que els permet comprendre les imatges d’una manera més àmplia. Tot i això, a vegades els creatius són massa subtils. No us ha passat mai de veure un anunci i no entendre’l?
Els recursos de llenguatge més utilitzats són els següents:
- Els jocs de paraula.
- Les rimes.
- Les faules i contes.
- La utilització de la paraula nouper a productes en etapa de llançament.
- L’ús de determinades frases per generar intriga: “El compte enrere ha començat”, “Només falten dos dies per al gran esdeveniment”…
- La utilització de la simbologia com a recurs expressiu. Hi ha símbols, com el polze aixecat i la resta de dits tancats, que tenen un significat compartit per tothom. Molts publicistes busquen símbols que permetin comunicar el missatge, per la seva internacionalització i el seu poder de comunicació.
La utilització dels colors
Els colors transmeten sensacions fins al punt de poder provocar estats d’ànim. En molts anuncis són utilitzats com a símbols, de manera que trobem anuncis en què predomina el vermell, que mostra passió, alerta o perill. D’altres utilitzen tons pastel per reforçar una imatge d’innocència, com és el cas dels anuncis de productes de nens petits.
Els recursos sonors
El tipus de música, la gestió dels silencis, el ritme i el to de les veus emprades, i els sons especials configuren un univers sonor que té com a objectiu captar la màxima atenció del públic objectiu.
Els valors i els tòpics
La comunicació del missatge empresarial, més enllà de donar a conèixer un producte i estimular-ne la compra, promociona un sistema de valors.
Les societats s’organitzen entorn d’un sistema de valors que es transforma a mesura que la societat evoluciona. Els valors es transmeten dins la família, en l’escola i en els cercles socials. Són els valors els que marquen les conductes i ens hi aferrem per descriure els actes de les persones. Els valors determinen necessitats personals, motivacions i actituds, i configuren la personalitat.
Els publicistes utilitzen els valors per reforçar els seus missatges publicitaris. Encara més, a vegades també utilitzen els contravalors!
Les empreses també recorren als tòpics per tal de comunicar els seus missatges publicitaris, tòpics que reforcen estereotips que moltes vegades caldria eliminar. Aquest és, potser, el punt més crític de la publicitat, i amb raó. Per bé que la publicitat té com a objectiu seduir el consumidor, també promociona unes pautes de conducta que poden influenciar els consumidors menys crítics i innocents (com ara els infants o els adolescents).
Hi ha veus crítiques contra la publicitat que denuncien l’estat d’insatisfacció permanent que crea en les persones, l’ansietat per consumir i el fet de mostrar la cara més evasiva de la realitat social: el plaer, la satisfacció, l’amor ideal, la comoditat…
Els tòpics més utilitzats en els missatges publicitaris són:
- L’eterna joventut, especialment en el cas de les dones.
- La joventut frívola, festiva, competitiva i individualista.
- El rol de la dona com a mare, muller, cuinera, mestressa de casa…
- El rol de la dona com a provocativa, sensual i agressiva.
- Els infants com a símbol de puresa, innocència i netedat.
- La importància de la imatge física i social.
L’erotisme
Aquest és un dels recursos més utilitzats per captar l’atenció del públic objectiu. Per què ens atrau tant allò que és eròtic? Probablement perquè està relacionat amb el sexe, tema tabú en la majoria de les societats.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.