Una franquícia es un acord o contracte pel que una empresa anomenada franquiciadora, cedeix a una altra empresa anomenada franquiciada, el dret a l’explotació d’un sistema propi de comercialització de productes o serveis. Les dues empreses són legal i financerament independents. És un model molt usat per empreses del sector de la moda com Zara, Mango o Springfield.
El franquiciat té dret a utilitzar el “Know-how” del negoci (mitjans tècnics i de negocis) del franquiciador, marques comercials i altres drets de propietat intel·lectual. Per altra part, el franquiciat es compromet a seguir el mètode elaborat pel franquiciador i pagar unes quotes d’entrada i de continuïtat (generalment un percentatge sobre el volum de negoci). El franquiciador supervisa la forma en la que desenvolupa el negoci el franquiciat i generalment proporciona formació i dona servei al franquiciat.
Per part del franquiciat s’assegura un model de negoci d’èxit, una marca comercial coneguda, formació i serveis. Tot i això els costos de personal i de desenvolupament del negoci corren a càrrec del franquiciat, i no es pot garantir l’èxit del negoci.
A l’entorn internacional hi ha la figura del màster franquícies que és una empresa en el país de destí que té com a tasca realitzar la labor del franquiciador, és a dir desenvolupar l’activitat de franquícia dins del territori acordat, en aquests casos es produeix una triple relació: el franquiciador com el màster franquícies, aquest amb els franquiciats i finalment la relació entre franquiciador i franquiciat.
També es pot destacar la cessió de tecnologia, que És un contracte pel que una empresa cedeix a una altra l’accés a una tecnologia o “know-how” a canvi d’una remuneració. Pot ser de dos tipus:
– Contracte de know-how pur: una empresa cedeix a una altra l’assistència o know-how necessaris pel procés de producció.
– Contracte de know-how mixt: a més del know-how l’empresa cedeix el dret a la utilització de patents, marques comercials, rètols, etc.
Finalment també es poden esmentar les aliances estratègiques, que es podrien definir com un acord entre dues o més empreses independents que, unint o compartint part de les seves capacitats i/o recursos, instauren un cert grau de interrelació per incrementar les seves avantatges competitives. En general les empreses solen aportar o compartir recursos financers, matèries primes o infraestructura, tecnologia, talent empresarial o costos administratius.
les principals raons per formar una aliança entre empreses es poden resumir en augmentar la competitivitat, incrementar els volums de facturació, neutralitzar competidors, accedir a determinats mercats i compartir riscos.
