Un quadre de comandament integral (QCI) és una eina de gestió que ajuda a la presa de decisions directives en proporcionar informació periòdica sobre el nivell d’acompliment dels objectius prèviament establerts mitjançant indicadors. Per entendre la importància del QCI, cal tenir en compte que els objectius són un aspecte clau en tot pla de pla de màrqueting, o en tota planificació que pretengui aconseguir resultats, per això és tan important poder mesurar si aquestes fites es compleixen o no.
- El QCI permet la translació de l’estratègia de la organització en objectius concrets i l’avaluació de la interrelació entre els diferents indicadors.
- Els indicadors recullen aspectes tan de màrqueting, com financers com no financers.
- El QCI afavoreix la transparència en la gestió i l’establiment d’un equilibri entre les accions immediates i les línies estratègiques.
- Com a eina de gestió, el QCI és un concepte dinàmic que dóna un suport continu a la presa de decisions, contribueix a comunicar la estratègia de l’empresa, i implica les persones en la seva elaboració i seguiment.
- El QCI integra quatre perspectives o àrees claus i les relaciona amb la missió, visió i objectius.
- Les quatre perspectives són la financera, la de formació, els processos interns i la relació amb els clients / usuaris.
Existeixen diferents tipus de QCI:
1) QCI operatius: útils per a la gestió del canvi (innovacions en l’organització) en períodes breus de temps.
2) QCI estratègics: defineixen els objectius bàsics de l’organització en relació a la seva missió i visió a llarg termini.
3) QCI departamentals: específics per a una àrea de l’organització: màrqueting, financera, direcció, recursos humans, etc.
4) QCI organitzatius: definits segons els nivells de responsabilitat.
L’eina bàsica del Quadre de Comandament integral són els indicadors, és a dir, índexs que descriuen el comportament de diverses variables ja sia per quantificació directa d’una variable (primaris) o per comparació entre variables (secundaris). És preferible que els indicadors siguin de naturalesa numèrica, ja que així permetran l’establiment de nivells de tolerància o de desviacions acceptables dins el QCI. En la definició dels indicadors cal escollir aquells que siguin: rellevants, pertinents, unívocs, objectius, precisos i accessibles (que el cost d’obtenir-los no sigui desorbitat).
Cal tenir en compte que tan important és definir bé els objectius, com també mesurar correctament el seu compliment, ja que tenir aquesta informació permetrà saber si l’estratègia que se segueix és correcta o cal canviar-la o reformular-la.
Voleu que us ajudem a definir el vostre pla i els vostres objectius de màrqueting?
