Un eMarket o mercat electrònic és un lloc web en el que s’ofereixen funcions comercials a vàries empreses compradores i venedores. Els compradors i venedors comercien entre ells i abonen una comissió al mercat electrònic. Aquest assumeix certes funcions comercials, com per ex. la negociació de preus, mitjançant subhasta, o la presentació de catàlegs de productes, amb la possibilitat de sol·licitar una oferta de preus o una comanda en línia.
És habitual que els mercats electrònics no sigui accessibles per les empreses que no són membres. A vegades tan sols cal registrar-se per ser membre, en altres casos les empreses han de ser invitades per un membre vigent o superar un procés de qualificació, a més d’abonar una quota de afiliació.
A vegades un mercat electrònic rep la denominació de “borses”.
Cal diferenciar un mercat electrònic de:
–Directori: Es tracta d’una relació de bases de dades d’empreses, no té eines de busca de productes en un catàleg o la sol·licitud d’una oferta de preus.
–Mercat privat: una gran empresa que crea una solució per comerciar amb els seus propis proveïdors o compradors.
–Distribuïdor en línia: distribuïdor que representa a moltes marques i ven productes en línia, tan sols un venedor controla el preu dels productes.
El paper del mercat electrònic: són plataformes per la realització d’operacions comercials electròniques. Pot servir com a canal de comercialització en una fase prèvia a la venta i com a canal de venta pròpiament dit.
Tipus de mercats electrònics, en funció de les seves principals parts interessades i operadors:
–Mercat electrònic independent: gestionat per un tercer que no és comprador ni venedor. Obert a tots els compradors i venedors d’un sector o regió.
–Consorci industrial, mercat electrònic orientat a la venta: gestionat per un número limitat d’empreses que cooperen per procurar una venta eficient a un número elevat de compradors.
–Consorci industrial, mercat electrònic orientat a la compra: gestionat per un número limitat de grans compradors per aconseguir un procés eficaç d’adquisicions. Obert als seus proveïdors existents.
Mercats electrònics independents: oberts a tots els participants formals d’un determinat sector. El gestor ha de ser un tercer neutral, així les empreses competidores poden ser membres del mateix mercat electrònic.
Ex: ChemConnect – Productes químics
Phonentrade.com – Telèfons mòbils i accessoris de telefonia
Aconex – Borsa de la construcció australiana
Mercats electrònics orientats a la venta: Ofereixen productes a un nombre limitat de venedors. Es pot tractar d’un grup de proveïdors consolidats que comencen conjuntament a usar internet com a canal de comercialització. En altres casos, nous participants, junt amb fabricants de productes complementaris, constitueixen un Emarket per divulgar informació o vendre els seus productes.
Sovint aquest tipus de mercats electrònics poden assistir al fabricant (venedor) mitjançant l’oferta de sistemes electrònics per la gestió logística, de comandes, i de pagaments. Genera valor pel client, ja que li permet adquirir productes de varis fabricants especialitzats en una ubicació específica a internet, evitant així que hagi de navegar per diversos llocs. En molts casos, el comprador que utilitza aquests mercats és minorista. En aquest tipus de Emarkets, els gestors decideixen els productes disponibles a la venta.
Ex: Toolstore
Mercats electrònics orientats a la compra: Les grans empreses que tracten de racionalitzar les seves compres i mantenir els preus a nivell baixos solen usar aquests mercats, moltes vegades no s’adquireixen materials directes per utilitzar en els productes, sinó material de manteniment i reparació. Les estadístiques diuen que un 30% de les compres relacionades amb el manteniment i reparació es fan sense contractes formals. Això fa que els preus pugin un 50%. Amb un sistema de compres basat en internet, es pot aconseguir que tot el personal d’adquisicions d’una empresa actuï segons els acords generals amb descomptes i proveïdors aprovats. Aquests facilitaran periòdicament un catàleg digital dels seus productes. Després els compradors poden realitzar comandes individualment i en condicions segures a un proveïdor acordat. A vegades les empreses que compren permeten que nous proveïdors ofereixin serveis i productes a la xarxa.
EX: www.transora.com
