Quan jo era petita parlàvem de castanyes…

Sí de castanyes i de panellets, de fet ara encara se’n parla, però a aquesta festa que celebrarem avui al vespre i demà n’hi dèiem “La Castanyada”, i a col·legi venia la “Marieta Cistellera” que en sabia molt de fer paneres… I ara sento molt a parlar de “Halloween”, una festa típicament nord americana en la que principalment hi participen els nens, que es disfressen de “personatges de por”, i que van de casa en casa dient “truc o tracte” per tal de recollir caramels, i que té com a icona representativa la imatge d’una carbassa. De fet la festivitat de Halloween i el dia de Tots Sants, tenen en comú la de ser un dia per recordar a les persones que ja no són amb nosaltres.

La reflexió a la que vull arribar a través d’aquest post és com la globalització i també el consumisme, amb l’ajuda de les noves tecnologies, que fan el món cada vegada més petit i que són una font inesgotable d’informació i de coneixement, estan transformant el nostre present, i ja ni ens posem a parlar de com serà el futur!

Però és totalment cert, el món va molt més ràpid, i tot sembla molt més proper, aquesta festivitat de “Halloween” que jo de petita recorda haver-la vist a les pel·lícules com una cosa molt llunyana, s’està implantat d’una forma vertiginosa a tot el nostre entorn i costumari més proper, perquè tan sols cal fer una ullada als múltiples cartells de festes temàtiques que es fan aquests dies, o mirar anuncis a la TV, o evidentment consultar les nostres xarxes socials.

Amb tot això no vull pas dir que no sigui fantàstic poder tenir accés a tanta informació, o veure tot el que passa en diferents llocs del món d’una forma tan ràpida i àgil, a banda del fet que per moltes persones la vida sense les xarxes socials seria un fet inconcebible, i que cada vegada tots ens estem tornant més addictes al Social Media.

I potser és que jo ja tinc 36 anys, i sembla que no però ja en són uns quants, i els meus records de petita i joveneta potser ja em comencen a semblar molt llunyans, però encara recordo quan els meus pares van comprar la primera TV amb color, o l’any que els reis ens van portar un vídeo a casa, o a la meva besàvia amb seriosos problemes per marcar els números del telèfon, o fins i tot quan vaig tenir el meu primer mòbil, que no va ser fins al primer any de carrera a la facultat.

I ara, gairebé no hi ha temps per conèixer bé una nova tecnologia, una nova xarxa social, una nova aplicació o un nou aparell, que ja n’apareix un altre que deixa “fora de combat a l’anterior”; i des del meu punt de vista això fa que tot vaig molt i molt ràpid, que sembla que la vida vaig a passos accelerats i que es deixi pel camí a totes aquelles persones que no es volen o no poden apropar-se a aquestes noves tecnologies.

Sigui com sigui, això són reflexions personals, i el fet és que en aquests moments jo em “guanyo la vida” a través d’aquestes noves tecnologies, i en molt poc temps he pogut aprendre i tenir accés a moltíssima informació valuosa i interessant sobre el món del marketing i la comunicació; però què voleu que us digui, per mi “La Castanyada” sempre serà la “La Castanyada”, crec que és una tradició nostra i molt maca que m’agradaria que es conservés i que el meu fillet de tres anys també la celebri quan sigui gran, però ja veurem com acaba aquest Mix entre tradició i noves tecnologies…

El que està molt clar, és que celebreu el què celebreu, us desitjo que tingueu una festa molt entranyable!

Author: Marta Costa Montmany

Visc la vida amb passió, sentiment i sensibilitat, sóc mama d'un petit que ha capgirat el meu món, m'he dedicat sempre al marketing i a la comunicació, i des de l'aparació de les noves tecnologies m'he especialitzat en el món del Social Media i del web 3.0.

Leave a Reply