Per finalitzar els posts sobre les desfilades de moda de Manlleu m’agradaria compartir amb tots vosaltres les petites anècdotes que hi va haver durant el transcurs dels actes!
Durant la desfilada de dissabte al vespre vaig sortir a l’escenari ben decidida a començar la presentació i em vaig trobar que el meu micro encara no tenia veu, o sigui que vaig haver de demanar explícitament als tècnics de so que solucionessin aquest petit problemilla, després ja vaig poder començar! I, en canvi, a l’inici de la desfilada de diumenge el meu micro tenia veu abans de pujar les escales de l’escenari, sense que jo ho sabés, i vaig fer un últim comentari al primer dels comerços que desfilaven que crec que es va sentir!
En Roger tenia ganes de jugar!
Les tres primeres desfilades mostraven roba pels més petits de la casa, i el meu fillet Roger de 3 anys també desfilava, però la meva sorpresa va ser quan vaig veure que va acabar el seu passi i va decidir quedar-se a jugar a dalt de l’escenari, com si fos qualsevol altre dia a la tarda, també va creure oportú de dir-me “mama, mama” perquè ell em volia fer els seus comentaris… I com que va veure que no li podia fer cas em va venir a agafar la cama perquè em quedés clar que ell volia parlar amb mi… Finalment el vaig agafar de la maneta i el vaig acompanyar a les escales!
Hi va haver un parell de moments entre desfilades que els models encara no estaven a punt, en un cas perquè feien dues desfilades seguides, i en l’altre perquè eren uns models poc habituals: els gossets, i em vaig trobar a dalt de l’escenari ja sense guió i veient que estava passant una miqueta de temps sense que passés res, i com que hi ha aquella frase que diu “The show must go on” internament vaig pensar: “I jo ara que els hi dic a totes aquestes persones”… Però no vaig tenir més remei que improvisar i continuar amb l’espectacle.
Amb una sola sabata
I durant la desfilada del diumenge em vaig trobar amb una altra anècdota curiosa, i és que en un dels moments que sortia a presentar un dels comerços, el taló de la sabata es va enganxar als petits buits de la tarima de fusta de dalt, i bàsicament vaig perdre una sabata, de manera que vaig pujar a l’escenari sense una de les dues sabates, quan vaig baixar la vaig recollir i vaig pensar que són coses que passen, tal i com diuen a la TV: “Coses del directe”!.
En qualsevol acte que s’organitzi sempre hi ha petits imprevistos que cal anar solucionant sobre la marxa, i la veritat és que “què seria la vida sense alguna petita anècdota per comentar, compartir i riure un xic de nosaltres mateixos?”