Ahir al vespre vaig estar mirant un reportatge sobre neuromarketing que van fer al programa 30 minuts de TV3 http://www.tv3.cat/videos/4361810 i realment em va fer reflexionar sobre el poder del marketing i la ment humana.
El terme neuromarketing no és nou, ja fa un temps que dins del sector se’n parla (ex: http://www.marketingdirecto.com/noticias/especiales/neuromarketing/), consisteix en apel·lar directament a la part subjectiva del cervell, a la part central, l’anomenada “reptiliana”, de manera que si s’envien missatges sensorials a aquesta zona de la ment la part racional queda fora de joc, i per tant ja no som lliures de decidir de manera objectiva, perquè ens mana la part més inconscient del nostre cervell.
En el programa explicaven que algunes grans marques mundials fins i tot han realitzat estudis a través de ressonàncies magnètiques, per tal de poder conèixer millor el funcionament d’aquesta part central del cervell i saber com enviar-li missatges més efectius per la presa de decisions finals.
Es qüestionava l’ètica d’aquesta mètodes, ja que és una manera d’arribar a la part més profunda de les ments dels consumidors i eliminar qualsevol missatge que la part racional i objectiva del cervell pugui enviar, de manera que amb aquestes tècniques “ja no som lliures de decidir”, ens manen els nostres impulsos més primaris i per tant es pot veure com una forma de manipulació.
Està clar que des del punt de vist marquetinià el que es busca són maneres efectives de poder arribar als consumidors i enviar-los missatges positius sobre els productes i serveis per tal que estableixin una associació positiva amb les marques, comprin i es converteixin en clients fidels, i en moltes ocasions s’apel·la a les emocions per tal d’aconseguir aquests objectius, però la diferència és que a través del neuromarketing no es deixa espai perquè la part objectiva de la nostra ment hi pugui dir alguna cosa.
Recordo que quan estudiava hi havia un debat a les aules sobre si la publicitat i els productes que s’anuncien creen necessitats o les satisfan, i és una eterna pregunta que es pot contestar des de molts punts de vista, és evident que si un consumidor no necessita un producte o no se’l pot permetre, per molt ben fet que estigui l’anunci no el comprarà. Per altra banda si un consumidor potencial veu un missatge publicitari ben creat d’un producte que sí que li interessa o que li pot arribar a interessar sí que pot acabar esdevenint un client d’aquella marca.
El que no s’ha de perdre mai de vista és l’ètica i la moral, i evidentment que les persones que ens dediquem al marketing hem de pensar mil i una formes per vendre més productes i aconseguir més consumidors fidels pels nostres clients, però sempre respectant la llibertat de decisió dels nostres targets.
Quin és el teu punt de vista sobre el neuromarketing?
