Em sento com una esponja!

En el post d’aquest blog que es deia “Supervivents” vaig explicar com ha estat la meva experiència fins arribar a crear el meu propi projecte “Marketing per tu”, i avui voldria parlar el que suposa ser un professional autònom en aquests temps que vivim.

El dia que vaig anar a firmar els papers per fer realitat un projecte que ja feia un any que em rondava pel cap, el meu gestor em va dir “tingues en compte que els autònoms no tenim gaires avantatges, no es podem posar malalts, no ens podem quedar sense feina perquè no tenim dret a atur, i no podem fer vacances perquè si les fem, no cobrem, etc…. “ I jo li vaig preguntar: “si és així que té de positiu fer-me autònoma”, i ell em va contestar: “doncs la il·lusió i les ganes que puguis tenir pel teu propi projecte”. Aquesta conversa la tinc gravada a la memòria, crec que li tindré sempre, i penso que les seves paraules són totalment certes, però em quedo i comparteixo la part final, la motivació pel que estic fent és el que em dóna força i ganes.

Després d’aquesta fase inicial, ara ja uns mesos que estic vivint plenament el dia a dia d’una autònoma, i una de les conclusions més importants que n’estic extraient és que “em sento com una esponja”, ja que no paro d’aprendre noves coses, de conèixer noves persones, de viure situacions diferents i d’absorbir coneixements.

El marketing és una professió que ja de per sí requereix un reciclatge constant, el món de la comunicació evoluciona molt ràpid i encara més amb l’entrada de les noves tecnologies que estan canviant els paradigmes de comunicació que havia estudiat a la facultat, per tant cal posar-se al dia a cada moment.

Cada dia apareixen noves eines i nous canals de comunicació, amb llenguatges i codis propis, que és imprescindible interioritzar per poder-los oferir als meus clients i per estar assabentada de tot el que passa i passarà en el sector del marketing i de la comunicació.

Cada nou client amb el que començo a treballar representa un nou món, una forma d’enfocar les coses, un sector, un producte o uns serveis, uns clients, una competència, etc, una sèrie de factors que cal conèixer amb profunditat per poder fer de forma professional i efectiva la meva feina.

I evidentment també cal aprendre com funciona una empresa, a part de la pròpia activitat, és a dir, cal saber una mica de fiscalitzat per poder presentar tots els papers oficials quan toquen, cal aprendre una mica de comptabilitat per poder facturar, i valorar com està anant el negoci, cal saber de recursos humans per tractar amb l’entorn, amb els clients i amb els partners que col·laboren amb mi…

Per tots aquests motius “em sento com una esponja” en un sentit completament positiu, tot aquest flux de coneixements de diferents tipus que estic aprenent són com una alenada d’aire fresc, i fan que el dia a dia mai no sigui rutinari o avorrit.

Però hi ha una cosa que mai no canvia, i és l’essència la comunicació, que precisament sempre ha estat el que més m’ha agradat de la meva professió, poden canviar els paradigmes, els canals, les eines, fins i tot les formes, però no canvien les paraules per parlar o per escriure i poder transmetre missatges que sempre seran la base de la comunicació.