Des del perfil del nostre compte de twitter, ja estem transmetent la nostra personalitat. Cal defugir de descripcions típiques i despertar la curiositat dels possibles seguidors omplint els 140 caràcters amb alguna cosa diferent, especial.
Amb la seva limitació a 140 caràcters, les piulades solucionen el problema de l’espai fent servir abreviatures, enllaços curts, icones i etiquetes o hashtags. Això també provoca que sigui més necessari que en cap altre mitjà social la referència d’un context que faciliti la comprensió del missatge. D’altra banda, les trucades a l’acció en entorns d’expressió tan curts queden reduïts a la mínima expressió i moltes vegades són eliminats.
La informació de les pàgines de Facebook seria el més semblant al perfil de Twitter però aquí, en comptes d’explicar els serveis o productes de l‘empresa, es busca motivar als usuaris a fer-se fans explicant que hi trobaran si ho són.
Comparat amb Twitter, a Facebook hi ha més espai, és molt més visual i no cal explicar l’enllaç de l’actualització perquè ja hi ha la previsualització. Com a coses negatives, es nota quan el contingut està repetit, és a dir, si es replica el que s’ha publicat a Twitter, i també quan no hi ha ningú que respongui a les demandes d’interacció de les marques, cosa que fa necessària una bona feina amb les trucades a l’acció.
El titular és la part més important d’un text, el primer que veu l’usuari a la pàgina de resultats de Google o a la previsualització de Facebook. N’hi ha de diferents tipus a l’hora d’escriure’ls segons el que percebrà el lector5:
- Benefici
- Participació
- Curiositat
- Exageració
- Novetat
- Coneixement
- Interrogació
- Imperatiu
- Emoció
Si el titular és el que cridaria l’atenció seguint la tècnica AIDA (Atenció, Interès, Desig, Acció), el primer paràgraf és l’encarregat de despertar l’interès per assegurar que es continua llegint l’apunt (post). Dues tècniques de redacció periodística que s’encarreguen d’això són:
- Les 6W: respondre què, qui, com, quan, on i per què.
- La piràmide inversa: situar sempre el més important al començament i deixar el menys important al final.
Durant el desenvolupant de l’apunt (post), s’ha d’intentar facilitar la lectura a l’usuari jerarquitzant visualment el contingut amb titulars, destacats, vinyetes o negretes. I evitar els subratllats (deixar-los només per als enllaços), les cursives i les majúscules.
Un element que no s’ha de descuidar mai són els enllaços, la base de la redacció hipertextual. No s’han d’amagar; al contrari, s’han de fer evidents amb el disseny i tractar sempre que aportin valor al lector perquè entengui on anirà a parar si fa clic.
